L’espai més verd de l’Autònoma

En un context d’ambient relaxat observem un dels campus de l’Autònoma, en concret, el campus situat entre la facultat de dret i la plaça cívica. Un camí de sorra estret i abrupte que travessa tota aquesta extensa zona verda ens mostra el camí cap a el pàrquing situat sota el bar de la plaça. Tant el pàrquing com la facultat esmentada amb anterioritat estan construïdes de cement, que any rere any s’ha anat desgastant, i ara  ofereix un aspecte vell i erosionat.

Alhora, un conjunt de pins, salzes impetuosos i d’altres arbres que ja s’han despullat de les seves fulles roges i groguenques, les quals romanen al terra escampades per l’herba, marquen el relleu d’aquest paisatge que denota un cert ambient tardorenc. Al seu darrera, des d’una perspectiva general, es visualitza al fons del panorama un dels passos que enllaça varies de les facultats de Ciències Socials de l’Autònoma. Aquest element segueix mantenint l’estructura i l’aspecte de la facultat i el pàrquing descrits amb anterioritat. Fixant la vista a la façana, veiem un seguit de finestres de semblança antiga, algunes d’elles amb les persianes mig entornades, d’altres de ben obertes.

Enmig dels arbres trobem un post de fusta subjecte a dos peces circulars del mateix material que li fan de suport. Tot plegat constitueix un banc en el qual hi trobem assentats dos nois estudiants, d’uns vint anys aproximadament, l’un al costat de l’altre, mantenint una conversa de forma animada. Proper en aquest seient, hi podem percebre un recipient d’acer que conté una bossa d’escombraries i que, deduïm, està localitzat així amb la finalitat de mantenir net l’espai públic. Darrera del banc on resten els dos estudiants, entre les fulles caigudes del terra es pot advertir la presència d’una tapa de clavegueram d’un color verdós.

Cap a la dreta d’aquestes figures, sota l’ombra d’un dels arbres desfullats, tres estudiants de la mateixa edat que els anteriors, dos noies i un noi, empren el seu temps lliure a jugar a cartes de la baralla espanyola de forma despreocupada i divertida. Una d’elles, mentrestant, fuma un cigarret.

Rere d’aquest grup de gent, un pont de fusta d’una amplada no gaire vasta fa de connexió entre les dues parts de l’ampli campus i va a parar cap a un altre camí, aquest asfaltat, que connecta la plaça cívica amb les facultats de Ciències Socials. Per aquesta passarel·la hi creua una gran diversitat de gent que, majoritàriament amb la carpeta verda característica de l’autònoma en mà, es dirigeixen cap a alguna de les instal·lacions de la universitat o, simplement, aprofiten per asseure’s a l’herba a gaudir d’un temps de tranquil·litat.