Xavier Mas de Xaxàs: “En moments com aquest, nosaltres som els ulls del diari”

El professor de la UAB explica la seva experiència a Tunis com a enviat especial de la Vanguardia

El periodista y professor, Xavier Mas de Xaxàs, ha exposat les seves vivències, experiències i obstacles viscuts durant la seva corresponsalia a Tunis, durant la setmana passada, en una xerada especial plena d’anècdotes i situacions interessants, davant dels seus alumnes de Periodisme de la UAB.

Mas de Xaxàs centrà la seva conferència en la feina que va realitzà durant la seva estància a Tunis. “S’ha de començar a treballar des del moment que poses els peus a terra. La primera nit ja em va tocar escriure una crònica pel diari”. El periodista va aportar una explicació de com es realitzava el treball des del lloc de correspondència d’un enviat especial. També va fer esment de les dificultats amb què es pot trobar un periodista al introduir-se a un país com Tunísia: “No tens cap credencial, només ets un més [...] Si et presentes com a mestre d’universitat o comerciant quan en realitat ets periodista, t’estàs jugant la expulsió immediata o l’empresonament”.

“Només anar caminant per aquests llocs et permet veure com respira la ciutat i l’entorn en el que et mous”. Mas de Xaxàs va ficar èmfasi en el treball sobre el terreny, el treball que tal com va declarar, ell considera el més important i aquell que t’aporta més coneixements i experiència.  Les fonts d’informació també és un punt clau en el treball del dia a dia d’un cronista. Tenir gent que et proporcioni dades interessants i d’importància es un fet que tots els enviats especials han de tenir molt present a l’hora de dur a terme el seu treball de recerca d’informació. També va afirmar que “les millors persones per oferir-te contactes són els propis periodistes”. 

El cronista de la Vanguardia assegura que els corresponsals i enviats no són ningú sense una bona redacció que faci important la informació que ells recullen. En aquest cas, Plàcid Garcia-Planas, present també en la xerrada, va ser l’encarregat d’organitzar i publicar totes les cròniques i reportatges procedents de Tunis.  La periodista i corresponsal de TVE a Brussel·les durant 9 anys, Maria Teresa Carreras destaca la diferència existent entre periodista i enviat especial, a l’hora que assegura que cal una bona comunicació entre l’enviat o corresponsal i la redacció per tal d’obtenir un resultat satisfactori.

Jaume Reixach: “Informar per transformar, això és el periodisme, i el periodisme és investigació”

La Universitat Autònoma de Barcelona celebra la III convocatòria del premi Sabueso con método

El professor de l’assignatura de periodisme d’investigació a la UAB, Pepe Rodríguez, acompanyat per Jaume Reixach (director, fundador i editor de la revista El Triangle), Antonio Baquero (col·laborador de El Periódico) i Elisenda Villenda (responsable de l’agència de detectius Método 3), aprofita l’entrega del premi Sabueso con método, que s’atorga cada any al millor treball realitzat durant el transcurs de l’assignatura, per parlar del periodisme d’investigació amb una xerrada presentada sota el títol de Periodisme d’investigació? o investigació en periodisme?. Les alumnes Noemi Badrenas, Susana Cases i Elena Domingo, es proclamen guanyadores del premi amb la seva proposta Amposta, el pacte no escrit.

 “El periodisme d’investigació és una caixa d’eines per a ser un bon periodista. Es tracta d’un periodisme ben fet”. Aquestes són les paraules utilitzades per Rodríguez a l’hora d’acotar el terme descrit. Durant el transcurs de la xerrada, els conferenciants van coincidir en destacar la necessitat d’una actitud crítica a l’hora d’investigar, i la manca d’una bona contrastació de la informació abans de ser publicada com a  veritable. “Les lleis ens obliguen a suprimir moltes dades, ens fiquen molts límits. Això no es periodisme d’investigació, ja que aquest requereix concreció”. Segons el punt de vista dels participants a la conferència, la informació només es mereix aquest nom quan està acreditada, i això tan sols es pot aconseguir amb una bona investigació. Destacada va ser també la afirmació que assegura que aquest tipus de periodisme  no és tan sols un gènere, sinó una manera de veure les coses.

Reixach va sorprendre amb la seva particular visió del periodisme proclamant que “la societat que s’ha construït està plena de mentides, estafes i injustícies. El periodisme ha de denunciar tot això, ha d’assenyalar els culpables de la societat de desigualtat i injustícia que estem patint. Aquesta és la única manera de percebre el periodisme, com a un periodisme compromès”. També va denunciar la manca de professionalitat dels mitjans de comunicació actuals, que assegura que s’han convertit en un negoci dirigit per persones que no tenen res a veure amb el periodisme, que no estimen la professió com cal: “Qui paga mana. És per això que el que surt en els mitjans de comunicació és tan sols una mil·lèsima part de tota la merda que hi ha organitzada a nivell polític i judicial”.   

EL professor de l’assignatura i Baquero van coincidir a l’hora de dir que tendim a confondre aquest gènere periodístic. Sovint el relacionem amb casos criminals i d’altres vegades el confonem amb el periodisme de filtracions. Però, pel contrari, el periodisme d’investigació és aquell que informa a la gent de tot tipus de coses que han passat abans però que no teníem coneixements sobre elles, ja que algú amb interessos ha intentat que passin desapercebudes o romanguin ocultes.

A través de la xerrada també es van oferir als assistents varis consells per encoratjar a realitzar una bona investigació. Rodríguez va afirmar que lo fonamental no és saber buscar respostes, sinó saber buscar preguntes, “tal i com ens formulem la pregunta, tindrem el camí cap a la resposta”. D’altra banda, Reixach va declarar que “la clau no és el com, el qui o el que, sinó el per què”. Baquero va remarcar que cal sempre investigar un tema molt concret, ja que si intentem cobrir un tema molt ampli el resultat que obtindrem serà un treball poc acotat i sense substancialitat, mentre que Villeda va parlar sobre algunes aptituds que requeria un periodista d’investigació, com la valentia i la constància, i també va fe esment dels avantatges que comporta tenir molts contactes arreu del món: “treballar sol és molt difícil, millor en equip”.

La responsable de l’agència Método 3, a petició del públic, també va explicar la diferencia entre un periodista d’investigació i un detectiu: “Un periodista pot investigar qualsevol cosa que vulgui, el seu límit és la seva ètica. Un detectiu té els límits establerts pels seus clients. A més, l’objectiu final de cadascú també varia. Mentre que pel del detectiu és satisfer al seu client, el periodista busca una bona publicació”.  D’altra banda, Rodríguez va voler posar èmfasi en la necessitat de renovació que necessita aquesta professió, i va declarar que “la actual generació estem morts, som covards. Això ja no depèn de nosaltres, depèn de vosaltres”.

La conferència va tenir forta acollida entre el públic, que va intervenir durant el transcurs de l’esdeveniment de manera activa amb les seves preguntes i els seus dubtes. Una d’elles qüestionava el per què semblava que alguns periodistes no creien que es podia canviar el món amb aquesta professió, que això tan sols era una utopia i que eren simples transcriptors del que passava al seu voltant, pregunta a la qual van contestar amb una resposta contundent: “Vivim una vida, i hem de fer possible que la nostra vida, la de qui ens envolta, la de la societat, sigui el millor possible. I això es pot aconseguir amb el periodisme, sense cap dubte”.  

El mejor, pero no en el mejor momento

  

Leo Messi da la sorpresa y de manera inesperada obtiene el balón de oro que le acredita como mejor jugador del año 2010 por encima de los dos candidatos españoles, Xavi e Iniesta, y le convierte en el ganador de esta competición por segundo año consecutivo. En los premios FIFA al mejor entrenador, Mourinho se alza con el galardón convirtiéndose en el mejor entrenador de la temporada anterior.

El jugador argentino se ha hecho con el 22% de los votos, pasando, así, por delante de sus dos compañeros de equipo: Iniesta, que consiguió la plata con el 17% de los votos, y Xavi, que se llevó el bronce con el 16%.

Los españoles se ven castigados una vez más a pesar de proclamarse ganadores del mundial el pasado verano. Tampoco Del Bosque ni Guardiola consiguieron desbancar al “The Special One” que se alzó con el galardón como mejor entrenador de 2010.

La selección española destacó, en cambio, en la elección del mejor 11 del año, donde aparecían 6 de sus jugadores, entre ellos los dos candidatos al balón de oro. Destacada también fue la presencia del jugador del Inter, Sneijder, que dedicó unas palabras emotivas a su ex entrenador, que entre lágrimas le escucho expectante.  

La decisión de la FIFA ha desconcertado a muchos aficionados, que aún sin dudar de la profesionalidad de Messi, cuestionan el resultado de la votación, y consideran que los meritos no son suficientes para desbancar a los jugadores españoles hogaño. También mostraban decepción los compañeros de la roja. Cuando se le pregunto a Iker por sus dos compañeros, aseguró que el hecho de que ninguno de ellos hubiera recibido el premio “es una gran decepción para todos”.

Un partido de trámite

El Real Madrid pierde su segundo partido en la era Mourinho frente al levante por 2-0 en el partido de octavos de final de la Copa del Rey. Aún y así, el cómodo resultado obtenido en el partió de ida (8-0) permite a los blancos pasar a los cuartos de final.

Con un Madrid mediocre enfrente, el Levante pudo ofrecer un gran espectáculo al público que asistió al Ciutat de Valencia. Si meter un gol a los blancos parecía ya de entrada un imposible, marcar nueve para pasar la eliminatoria era algo a lo que ya no iban a aspirar. Pero los valencianos no se rindieron y ante un equipo lleno de suplentes supieron salvar su honra.

Durante la primea parte, el partido estuvo manco de oportunidades por parte de ambos equipos. Fue ya empezada la segunda parte cuando Estrada pitó penalti por manos de Gago, que se encargó de transformar Xisco en el minuto 61”. El segundo gol llegó de la mano de Sergio en el minuto 81”, tras un impresionante libre directo del veterano centrocampista.

La buena noticia para los de Mourinho fueron los minutos disputados de dos de sus canteranos. Mateos jugó 65 minutos, hasta sufrir un problema muscular que le impidió seguir en el terreno de juego, y le obligó a ser substituido por su compañero Juan Fran. Morata, que en un principio era el nombre más sonado para disputar unos minutos en Ciutat de Valencia, se quedó finalmente en el banquillo.

Tras finalizar el encuentro, Granero declaró que “no podían sacar nada positivo. Es el Madrid, y no se puede salir medio contento del partido. Cuando se pierde nunca se está a gusto”.

Ahora los blancos deberán enfrentarse de nuevo al Atlético de Madrid, que consiguió el pase con un empate ante el Espanyol en Cornellà. Otro de los futuros rivales podría ser el Villarreal, que tras una remontada épica se clasifica para cuartos. El Almería elimina al Mallorca i consigue salvar la eliminatoria.

El Barça pasa a cuartos sin pasar del empate

El Barça pasa a cuartos consiguiendo el empate (1-1) ante un gran Athletic de Bilbao que complicó  el pase de los de Pep en el estadio de San Mames.

El partido estuvo marcado por el dominio incuestionable de la posición culé, con un 66% frente a un escaso 34% de la posición de los del Bilbao, aunque a pesar de dominar la posición el equipo catalán no pudo acabar de controlar el partido. Las oportunidades de ambos equipos fueron escasas y equilibradas. Lo más destacado del juego fue la defensa que firmó una gran actuación tanto por parte de los azulgranas como por parte de los leones.

El partido se mantuvo a cero en gran parte de su transcurso. Fue faltando 20 minutos cuando llegó el primer gol del Barça de la mano de Enric Abidal, que a su vez, protagonizaba el primer gol vestido de azulgrana. 5 minutos necesitó el Athletic para responder con el gol de Llorente, que le dio el empate, aunque no la victoria, al equipo de Caparrós. Los azulgranas acabaron pidiendo la hora y perdiendo tiempo intimidados por la impetuosidad de los leones.   

La parte negativa del encuentro la protagonizó una parte del público que acudió a San Mames y que a su vez aprovechó para lanzar objetos al campo, alguno de ellos colisionando incluso con alguno de los jugadores. También sorprendió la enorme pitada que sufrió Andrés Iniesta al saltar al terreno de juego en la segunda mitad de partido.

Al finalizar el encuentro, Caparrós afirmó que “hubiera sido tremendo eliminar al mejor equipo del mundo” mientras que Llorente declaraba “que el Barça acabara pidiendo la hora dice mucho”.

Las demás eliminatorias dieron el pase a cuartos al Deportivo, que se impuso con un 3-1 ante el Córdoba, el Sevilla, que eliminó al Málaga en la Rosaleda y el Betis, que dio la sorpresa venciendo al Getafe por 1-3 y convirtiéndose en el único equipo de segunda que pasa la eliminatoria.