Jaume Reixach: “Informar per transformar, això és el periodisme, i el periodisme és investigació”

La Universitat Autònoma de Barcelona celebra la III convocatòria del premi Sabueso con método

El professor de l’assignatura de periodisme d’investigació a la UAB, Pepe Rodríguez, acompanyat per Jaume Reixach (director, fundador i editor de la revista El Triangle), Antonio Baquero (col·laborador de El Periódico) i Elisenda Villenda (responsable de l’agència de detectius Método 3), aprofita l’entrega del premi Sabueso con método, que s’atorga cada any al millor treball realitzat durant el transcurs de l’assignatura, per parlar del periodisme d’investigació amb una xerrada presentada sota el títol de Periodisme d’investigació? o investigació en periodisme?. Les alumnes Noemi Badrenas, Susana Cases i Elena Domingo, es proclamen guanyadores del premi amb la seva proposta Amposta, el pacte no escrit.

 “El periodisme d’investigació és una caixa d’eines per a ser un bon periodista. Es tracta d’un periodisme ben fet”. Aquestes són les paraules utilitzades per Rodríguez a l’hora d’acotar el terme descrit. Durant el transcurs de la xerrada, els conferenciants van coincidir en destacar la necessitat d’una actitud crítica a l’hora d’investigar, i la manca d’una bona contrastació de la informació abans de ser publicada com a  veritable. “Les lleis ens obliguen a suprimir moltes dades, ens fiquen molts límits. Això no es periodisme d’investigació, ja que aquest requereix concreció”. Segons el punt de vista dels participants a la conferència, la informació només es mereix aquest nom quan està acreditada, i això tan sols es pot aconseguir amb una bona investigació. Destacada va ser també la afirmació que assegura que aquest tipus de periodisme  no és tan sols un gènere, sinó una manera de veure les coses.

Reixach va sorprendre amb la seva particular visió del periodisme proclamant que “la societat que s’ha construït està plena de mentides, estafes i injustícies. El periodisme ha de denunciar tot això, ha d’assenyalar els culpables de la societat de desigualtat i injustícia que estem patint. Aquesta és la única manera de percebre el periodisme, com a un periodisme compromès”. També va denunciar la manca de professionalitat dels mitjans de comunicació actuals, que assegura que s’han convertit en un negoci dirigit per persones que no tenen res a veure amb el periodisme, que no estimen la professió com cal: “Qui paga mana. És per això que el que surt en els mitjans de comunicació és tan sols una mil·lèsima part de tota la merda que hi ha organitzada a nivell polític i judicial”.   

EL professor de l’assignatura i Baquero van coincidir a l’hora de dir que tendim a confondre aquest gènere periodístic. Sovint el relacionem amb casos criminals i d’altres vegades el confonem amb el periodisme de filtracions. Però, pel contrari, el periodisme d’investigació és aquell que informa a la gent de tot tipus de coses que han passat abans però que no teníem coneixements sobre elles, ja que algú amb interessos ha intentat que passin desapercebudes o romanguin ocultes.

A través de la xerrada també es van oferir als assistents varis consells per encoratjar a realitzar una bona investigació. Rodríguez va afirmar que lo fonamental no és saber buscar respostes, sinó saber buscar preguntes, “tal i com ens formulem la pregunta, tindrem el camí cap a la resposta”. D’altra banda, Reixach va declarar que “la clau no és el com, el qui o el que, sinó el per què”. Baquero va remarcar que cal sempre investigar un tema molt concret, ja que si intentem cobrir un tema molt ampli el resultat que obtindrem serà un treball poc acotat i sense substancialitat, mentre que Villeda va parlar sobre algunes aptituds que requeria un periodista d’investigació, com la valentia i la constància, i també va fe esment dels avantatges que comporta tenir molts contactes arreu del món: “treballar sol és molt difícil, millor en equip”.

La responsable de l’agència Método 3, a petició del públic, també va explicar la diferencia entre un periodista d’investigació i un detectiu: “Un periodista pot investigar qualsevol cosa que vulgui, el seu límit és la seva ètica. Un detectiu té els límits establerts pels seus clients. A més, l’objectiu final de cadascú també varia. Mentre que pel del detectiu és satisfer al seu client, el periodista busca una bona publicació”.  D’altra banda, Rodríguez va voler posar èmfasi en la necessitat de renovació que necessita aquesta professió, i va declarar que “la actual generació estem morts, som covards. Això ja no depèn de nosaltres, depèn de vosaltres”.

La conferència va tenir forta acollida entre el públic, que va intervenir durant el transcurs de l’esdeveniment de manera activa amb les seves preguntes i els seus dubtes. Una d’elles qüestionava el per què semblava que alguns periodistes no creien que es podia canviar el món amb aquesta professió, que això tan sols era una utopia i que eren simples transcriptors del que passava al seu voltant, pregunta a la qual van contestar amb una resposta contundent: “Vivim una vida, i hem de fer possible que la nostra vida, la de qui ens envolta, la de la societat, sigui el millor possible. I això es pot aconseguir amb el periodisme, sense cap dubte”.